|
Encara que sembli increïble, el nom de la versió commemorativa ho diu tot: els orígens de Transit daten del 1986. Per tal d’optimitzar la traducció dels fitxers amb seqüències de comandaments d’IBM (un antecessor de SGML), els traductors entusiastes de la informàtica de STAR van idear macros prou complexes. Mitjançant aquestes rutines reciclaven unitats de traducció, no només atenent a la traducció correcta dels textos, sinó també posant cura en les aleshores ja protegides etiquetes de maquetació.
Van establir els fonaments per a la primera eina de gestió de memòries de traducció amb definicions de tipus de document (DTD) pròpies i van buscar un nom per a la primícia que fos atractiu: “Transit”.
Durant els anys posteriors es va continuar desenvolupant i ampliant el concepte inicial; es van crear els primers filtres per a formats diferents i, per damunt de tot, es va arribar a una conclusió revolucionària: les memòries de traducció no havien d’emmagatzemar-se en bases de dades, sinó com a fitxers paral·lels. Aquesta decisió, igual que el marcatge amb etiquetes, deixava palesa la convicció de preferir estàndards transparents en comptes de formats propis del fabricant. Res no revela millor la superioritat i la visió de futur d’aquest concepte com el fet que el consorci OSCAR, que reuneix els fabricants d’eines de traducció assistida més rellevants, hagi establert el format estàndard per a l’intercanvi de les memòries de traducció (TMX). 14 anys més tard! Aquest format comú per a totes les eines de traducció assistida es basa en la idea original de Transit: un magatzem de traduccions basat en fitxers, que utilitza un sistema d’etiquetatge estàndar internacional per a la descripció metalingüística de la informació, XML. D’altra banda, les reflexions orientades a la productivitat van tenir un pes
|
igual d’important perquè la balança es decantés a favor del concepte de parells bilingües, ja que es preveien els problemes a l’hora de gestionar grans quantitats d’informació en bases de dades. A més a més, els gestors de projectes podien controlar molt millor el material que volien utilitzar per a la pretraducció, sense la necessitat de disposar de coneixements sobre la gestió de bases de dades.
El desenvolupament va continuar i l’any 1991 ja estava preparat: naixia el primer sistema integrat de traducció assistida, Transit 1.0. En aquella versió DOS (de 32 bits, per cert), els usuaris ja podien accedir mitjançant una única interfície al text de partida i al text d’arribada, podien gestionar terminologia, a més de crear i accedir a notes del traductor, tot plegat integrat en una sola aplicació que fins i tot comptava amb totes les funcions necessàries per a la gestió de projectes de traducció. A partir de 1991 es va avançar amb passes gegants. L’any 1994 es va llançar Transit 2.0 per a Windows, una versió de 16 bits. Una rere l’altra es van anar incorporant més prestacions: compatibilitat en xarxa, millores considerables quant a la facilitat d’ús, estabilitat, qualitat dels filtres i velocitat. Amb la versió 2.6 es va introduir la lògica difusa i el desenvolupament va arribar el seu punt de perfecció amb la versió Transit 2.7. Durant molts anys, cap eina TAO va poder superar-la.
Amb Transit 3.0 i la nova versió commemorativa, Transit XV, STAR ha continuat construint els pilars on recolza la seva filosofia: la compatibilitat amb els estàndards internacionals del processament de dades multilingües com Unicode, XML, TMX, Martif, ODBC, TBX i la integració orientada a l’usuari de totes les funcions en una sola aplicació. 15 anys de Transit: una mirada enrere plena d’orgull i un balanç que certament portarà nous èxits.
|