La gestió de la qualitat encara és un tema clau pendent per al sector de la traducció. Si bé és cert que ja existeixen diferents normes de qualitat per a la producció de serveis lingüístics, també ho és que l'evolució del sector GILT (Globalització, Internacionalització, Localització, Traducció) i de la globalització dels mercats, en general, incrementa la necessitat de comptar amb una norma unificadora per a les empreses del sector. En aquest sentit, la norma europea CEN/BTTF 138, que està a punt de publicar-se, posa de relleu aquesta necessitat d'unificació i de control de qualitat al sector de la producció de traduccions.

Més enllà de les normes, la rellevància de la gestió de la qualitat es dedueix del desenvolupament d'eines que tenen la finalitat d'automatitzar el control de la qualitat i, que, com ja veurem més endavant, tenen funcions limitades.

En aquest exemplar orientat a la gestió de la qualitat, a part d'insistir en la necessitat de controlar la gestió de la terminologia com a estratègia de qualitat, presentem alguns recursos lingüístics de gran valor per als diferents professionals de la llengua i l'últim triomf en matèria d'investigació i desenvolupament a STAR Servicios Lingüísticos.

          Comitè de redacció:

     D'aquí a poc temps, el sector de la producció de traduccions comptarà amb una norma unificadora per a totes les empreses del sector a Europa. Ens referim a la EN-15038. Aquesta norma s'inicià l'any 2002 i està previst que el Comitè Europeu de Normalització la publiqui a principis de 2006. Pretén aglutinar propostes europees per aconseguir l'establiment d'un estàndard europeu comú aplicable a tots els proveïdors de serveis de traducció, tant empreses de traducció, com traductors autònoms. La iniciativa va ser impulsada per l'Associació de la Unió Europea d'empreses de traducció —EUATC (European Union of Associations of Translation Companies)—. AENOR, l'Associació espanyola de normalització i estandardització, ha assumit la direcció del projecte, repartit en diverses tasques que executen diversos països. Així doncs, el grup de treball d'Alemanya s'ha encarregat d'establir els termes i les definicions del sector; l'equip d'Àustria ha establert els requisits bàsics, tant tècnics com humans, per oferir serveis de traducció; l'equip finès ha definit la relació entre el client i el proveïdor de serveis (contracte marc, obligacions i drets de les parts); el grup espanyol ha elaborat els procediments administratius, lingüístics, tècnics i terminològics dels serveis de traducció i, per acabar, l'equip anglès ha definit els serveis de valor afegit per a l'entorn de la traducció.

Aquests procediments de control de qualitat en serveis professionals de producció de continguts multilingües compten amb els antecedents institucionals i privats que citem a continuació:

• ISO 9000, 9001, 9002, contemplen normes per garantir la qualitat en el procés industrial. D'aquestes normes se'n desprèn que existeixen certs elements que tot sistema de qualitat ha de tenir sota control, amb el fi de garantir que els productes i serveis de qualitat es generen de forma consistent i a temps. La sèrie ISO 9000 va ser creada entre els anys 2000 i 2002 per comitès integrats per representants de 27 països que s'encarreguen de les actualitzacions necessàries. Més de 70 països de tot el món l'han adoptat com la norma de major acceptació que estableix requisits per als sistemes de qualitat. No és específica de l'àmbit de la traducció.

• ISO 2384, norma publicada l'any 1977, estableix les regles per presentar les traduccions de forma normalitzada amb l'objectiu de facilitar-ne l'ús a les diferents categories d'usuaris.
• LISA QA 3.0, model normatiu publicat l'any 1995, estableix un conjunt de normes proposades per l'associació LISA per a la gestió i el control de la qualitat en el procés de localització de tots els components d'un producte.
• UNI 10574, norma italiana publicada l'any 1995, documenta per primer cop les activitats relacionades amb la traducció i la interpretació a l'entorn europeu per al control de la qualitat específica dels serveis de traducció. L'organisme responsable de publicar-la és l'UNITER (Organismo di Normazione e di Certificazione di Sistemi di qualità italiano).
• DIN 2345, publicada l'any 1998 per l'Institut alemany per a la normalització (Das Deutsche Institut für Normung), proposa normes específiques per a la gestió de projectes de traducció i localització. Se centra en el procés de traducció i en la gestió empresarial d'aquests projectes. Fa referència a aspectes organitzatius com pressupostos, contractes, formes de lliurament, acords de confidencialitat, entre d'altres. Aquesta norma també recull aspectes de contingut relacionats amb el control de les traduccions i la interacció amb el client.

Totes aquestes propostes, destinades al control de qualitat, també mostren alguns dels fluxos de treball relacionats amb el procés industrial de la producció de contingut multilingüe. El següent apartat sobre les tasques relacionades amb la fase de traducció s'inspira precisament en aquest punt.

    El seguiment d'errors ortotipogràfics o d'interpretació en les correccions no és només una condició indispensable per al lliurament de productes d'alta qualitat al client que realitza els encàrrecs de traducció, sinó que permet valorar amb força precisió els procediments dels proveïdors d'aquests serveis.

Aquest seguiment es duu a terme de forma automàtica i manual. Les funcions automàtiques de control de la qualitat més comuns s'adjudiquen als correctors ortogràfics, terminològics o d'etiquetes de format que controlen les estructures i les característiques de maquetació dels documents traduïts respecte als originals —aquestes funcions normalment les desenvolupen els filtres d'importació i exportació, també anomenats convertidors—.

Per a una empresa dedicada a la producció de documentació tècnica multilingüe, aquestes funcions que automatitzen alguns procediments de control de qualitat són indispensables. No obstant això, també s'ha de ser conscient que aquestes funcions automàtiques estan limitades a causa de la manca de coneixement semàntic necessari per desambiguar certs errors ortogràfics o interpretatius.

     Per a STAR Servicios Lingüísticos, SL la gestió eficient dels recursos lingüístics de tipus terminològic i de memòries de traducció resulta un element clau per controlar la qualitat. L'estratègia de ponderar manualment, pel que fa a la fiabilitat, els recursos lingüístics emmagatzemats i marcar-ne les macroestructures amb informació semàntica n'accelera l'accessibilitat desambiguada i incrementa la qualitat del producte final. Aquest procediment manual no garanteix la qualitat absoluta, però optimitza el procés de producció. La qualitat final sempre dependrà en última instància del factor humà.

    La indústria GILT ofereix un ampli ventall de serveis que s'estén des de la gestió de continguts (creació, edició, publicació), és a dir, gestió de documentació amb l'aplicació de tècniques d'internacionalització i localització, fins al disseny i desenvolupament d'eines que gestionen continguts en diferents llengües (sistemes de traducció assistida, gestors terminològics, convertidors, aliniadors, extractors, correctors, bancs terminològics, corpus en línia, etc.). Aquesta indústria, impulsada pel gran augment de les necessitats de traducció i adaptació tècnica i cultural a altres mercats, incrementa el volum de serveis a causa de:

• les disposicions legals que cada cop elaboren més països per tal que els productes estiguin documentats i localitzats per al mercat de destinació;

• l'avantatge que obtenen els productes localitzats pel que fa a la competència;
• la necessitat de descriure la tecnologia cada cop més sofisticada per poder-ne explotar millor les possibilitats d'ús i funcionament.

    Més enllà de la rellevància de la terminologia per a la normalització d'una llengua, la gestió eficient de la terminologia juga un paper decisiu en el desenvolupament de productes de gran qualitat per a mercats multinacionals, tal com demostra l'informe de Kara Warburton, terminòloga d'IBM dins el marc de l'última conferència de l'associació LISA que es va celebrar el mes de novembre a Zuric.

• Recursos lingüístics de la Universitat de Leipzig: la Universitat de Leipzig ha posat a disposició dels usuaris un conjunt de recursos lingüístics multilingües. Sens dubte, és més que un diccionari i més que un corpus. Té recursos en alemany, anglès, francès, holandès, serbi i islandès. No obstant això, els recursos en alemany destaquen de manera especial. A partir d'una paraula ens presenta la relació de les paraules associades, els sinònims, els compostos, les concordances, és a dir, les paraules que acompanyen la cadena seleccionada i amb quina freqüència. Per si no n'hi hagués prou, també ens ofereix una representació visual d'aquestes concordances en forma de gràfic, com les paràboles que representen funcions en l'àmbit de la matemàtica analítica.
  

  Es pot consultar a:
  http://wortschatz.uni-leipzig.de/

• Banc de dades terminològiques de la Universitat Pompeu Fabra: el banc de dades terminològiques UPF_TERM és un recurs electrònic per a la consulta i difusió de treballs terminològics elaborats per alumnes de la Facultat de Traducció i Interpretació, de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada i altres centres de treball i d'investigació de la Universitat Pompeu Fabra.
  El banc UPF_TERM que està allotjat en un servidor de bases de dades dedicat exclusivament a aquesta finalitat, és un recurs de lliure accés per a alumnes, professors i investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i usuaris externs a la Universitat. L'usuari i la contrasenya per poder consultar el banc de dades són a les pàgines de descripció del banc, accessibles a través del portal de recursos lingüístics de l'IULA (http://www.iula.upf.edu).
  Actualment, UPF_TERM compta amb més de 5.000 registres en diverses llengües (principalment català, castellà, anglès i francès, entre d'altres) repartides en diferents àrees temàtiques. A l'hora d'accedir al banc, la interfície de consulta pot carregar-se en diverses llengües (català, castellà, anglès, francès i alemany). El banc UPF_TERM està implementat amb la tecnologia WebTerm de l'empresa STAR.
  

     El dia 20 de desembre de 2005, Lidia Cámara va obtenir el títol de Doctora suma cum laude en Lingüística aplicada per la Universitat Pompeu Fabra. La tesi es titula: Comunicación técnica multilingüe: gestión de conocimiento y de recursos lingüísticos para proyectos de traducción. Aquesta tesi doctoral és un treball d'investigació aplicada i interdisciplinària que té com a objectiu dissenyar i implementar un sistema d'optimització per a la gestió dels recursos lingüístics propis dels projectes de traducció i localització, és a dir, memòries de traducció i diccionaris terminològics, en una empresa de traducció. Es tracta de donar resposta als problemes de gestió de la informació que sorgeixen actualment amb l'increment exponencial de documents generats en una situació organitzada complexa, prenent com exemple el cas de STAR Servicios Lingüísticos. El treball, a part d'oferir una solució als problemes citats i descriure els fonaments teòrics del sistema de gestió de RRLL actualment implementat a l'empresa, té un valor eminentment didàctic.

Aquest projecte d'investigació representa una altra fita a la línia de treball de STAR Servicios Lingüísticos, que té com a objectiu unir les forces de l'empresa privada i de la universitat pública per promoure la formació de professionals de la llengua. Culmina un treball de sis anys de cooperació amb diverses institucions d'ensenyament. Durant aquests anys, l'empresa ha impartit cursos en programes de màster, ha dissenyat un programa propi de cursos de coneixement tècnic per a traductors i ha localitzat, juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona, els programes Transit i TermStar al català. Per aquest motiu, és tot un honor, que a més d'obtenir un reconeixement institucional públic mitjançant l'acte de defensa de la tesi, tots els membres del tribunal d'avaluació de la tesi hagin recomanat la publicació del treball. La tesi de Lidia Cámara no és només un exemple de constància en el treball, sinó també un elogi públic de l'excel·lència del treball de STAR Servicios Lingüísticos.