És “bo, ràpid i barat” realment impossible?

El Triangle de Gestió de Projectes (també conegut com la Triple Restricció o Triangle de Ferro) ens diu que no és possible dur a terme projectes de forma ràpida i barata i alhora amb gran qualitat. Segons la teoria, no es pot canviar un dels costats del triangle de gestió de projectes sense afectar-ne un altre.
No pretenc qüestionar aquesta hipòtesi fonamental, però puc afirmar amb certitud que a STAR Servicios Lingüísticos lluitem cada dia per fer possible l'impossible, i que de vegades aconseguim un equilibri de les tres restriccions que deixa contents els nostres clients. I tenir els clients satisfets és la nostra principal aspiració. Aquí mostrarem només un exemple d’un dels molts casos on hem estat capaços d'aconseguir-ho.

El repte

Recentment hem lliurat un projecte de traducció de mida mitjana (al voltant de 80 000 paraules) a un client nou del sector de la maquinària de construcció. El repte inicial (recordeu les tres restriccions) formulat pel client era traduir una publicació d’alt nivell tècnic de l'espanyol a l'anglès i al francès en un temps relativament curt, i no cal dir-ho, per un preu tan baix com fos possible.

La clau: un original de qualitat

Al principi, vam rebre un paquet de fitxers originals d'Adobe InDesign, amb una maquetació realment professional, que contenien la informació tècnica del producte de manera ben estructurada i concisa. El client també ens va proporcionar la mateixa documentació de l'any anterior com a material de referència, també en InDesign.

La TAO entra en acció

En importar els fitxers a Transit NXT, la nostra eina de traducció preferida, vam veure que hi havia un nombre important de repeticions internes o IR (segments que es repeteixen diverses vegades al llarg de la publicació), i un alt nombre de coincidències perfectes (PM). A Transit, les coincidències perfectes són segments que tenen un segment equivalent al 100 % al material de referència, o segments que només contenen nombres i per tant no cal traduir-los. Les repeticions internes i les coincidències perfectes es tradueixen de manera automàtica o semi-automàtica i, per tant es cobren a una tarifa considerablement més baixa que les paraules noves. Aquí és on es vam identificar el primer gran estalvi de temps i diners per al nostre client.

En examinar més atentament les IR i les PM, vam descobrir que el text contenia molts codis formats per cadenes de nombres i lletres que no cal traduir. Per tant, van modificar el filtre d'importació a Transit NXT per protegir totes aquestes cadenes intraduïbles. El filtre d'importació s'utilitza per convertir els fitxers d’InDesign (o qualsevol altre format de fitxer) al format intern de Transit, un format transparent i lleuger de text Unicode etiquetat en XML. Amb el filtre ben ajustat, vam aconseguir protegir contra escriptura al voltant de 7000 paraules, que es van restar del total de paraules per reduir encara més els costos de traducció per al client.

Aprofitar el material de referència

A continuació, vam comprovar la qualitat del material de referència enviat pel client i el vam alinear per convertir-lo en una memòria de traducció de Transit. Un cop importat el material de referència a Transit, vam tornar a importar la publicació i vam aprofitar utilitzant la nostra memòria de traducció. D'aquesta manera, vam aconseguir pretraduir a prop d’un 40 % de la nova publicació de manera automàtica. El 30 % dels segments no traduïts restants eren coincidències parcials de més d’un 70 %, és a dir, segments que tenen una semblança de més d’un 70% amb segments existents a la memòria de traducció. Les coincidències parcials també són més barates que les paraules noves.

Mica en mica s’omple la pica

En total, la capacitat de la nostra tecnologia de traducció assistida per ordinador per identificar les repeticions internes, l'ús de tècniques d’aprofitament com les coincidències perfectes i parcials i la capacitat de protegir contra escriptura cadenes intraduïbles, es va traduir en un estalvi proper al 56 % en comparació amb el cost d’una traducció sense la tecnologia de traducció assistida per ordinador. En conjunt, el preu mitjà per paraula era només un 44 % del preu de la paraula nova. Sembla poc probable que una traducció automàtica amb postedició pugui igualar aquest preu.

Més bones notícies per al nostre client

L'estalvi de costos no va ser l'única bona notícia per al client. Gràcies a l'alt grau d'aprofitament i reutilització, el temps total de producció per a tot el projecte des de l’inici del projecte fins al lliurament de la traducció es va reduir a 20 dies hàbils, amb dos traductors i un revisor que van treballar en estreta col·laboració.

Conclusiones

La tecnologia TAO apropiada, utilitzada amb tot el seu potencial, pot superar fàcilment la TA + postedició pel que fa a preu i velocitat, sobretot quan el material per traduir és documentació tècnica molt específica. Una altra lliçó apresa és que, almenys en termes de projectes de traducció, la qualitat del material d'origen és un factor decisiu. Si l’original és d'alta qualitat, les tres restriccions del triangle del projecte no produeixen tants maldecaps.
A Espanya encara no abunden els clients com el del nostre exemple, que han entès el valor dels seus actius lingüístics. Malgrat això, amb el creixement de la indústria d'exportació i la necessitat de vendre productes i serveis en altres zones, aquesta mena de clients comença a ser més freqüent. La idea que una informació de producte d’alta qualitat és imprescindible per a l’èxit internacional està començant a quallar. I això és una gran notícia, tant per a l’economia espanyola en conjunt com per als redactors i traductors tècnics.