Les empreses que es plantegen abordar el gran mercat dels països de llengua àrab es pregunten com adaptar la seva documentació de producte a aquesta llengua. Cal preparar versions locals per a l'Aràbia Saudita, el Marroc o Egipte, o bé una sola traducció a l'àrab pot ser vàlida per a tots els països?

L'àrab és una llengua semítica que compta amb diverses variants i dialectes als països que formen l'extens món àrab. L'àrab clàssic és considerat l'estàndard literari i religiós, però existeixen nombroses variants regionals que difereixen en pronunciació, vocabulari i gramàtica.

Algunes de les principals són les següents:

1. Àrab clàssic: és la forma més antiga i es troba principalment en textos religiosos i literaris antics. Es fa servir en l'Alcorà i en contextos d'escriptura formal. També s'utilitza en estudis acadèmics relacionats amb textos històrics.
2. Àrab estàndard modern (MSA, per les seves sigles en anglès): és una forma estandarditzada de l'àrab que es fa servir als mitjans de comunicació, la literatura moderna i en l'àmbit educatiu a tot el món àrab. És una varietat simplificada i més accessible que l'àrab clàssic, i ha adoptat nous termes i expressions per a incorporar els conceptes que van sorgint en el món contemporani.
3. Àrab del Golf (per exemple, l'àrab saudita i l'àrab dels Emirats Àrabs Units): es parla als països del Golf Pèrsic i té algunes particularitats en la pronunciació i el vocabulari que el diferencien de l'àrab estàndard.
4. Àrab egipci: es parla a Egipte i, a causa de la influència del cinema d'aquest país, s'ha difós a tot el món àrab.
5. Àrab magrebí (per exemple, l'àrab marroquí i l'àrab algerià): es parla als països del Magreb, que inclouen el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània. L'àrab magrebí presenta trets distintius en la pronunciació, la gramàtica i el vocabulari, en comparació amb l'àrab estàndard.

Aquestes són només algunes de les variants que existeixen de l'àrab. Les seves peculiaritats lingüístiques i culturals contribueixen a la riquesa d'aquesta llengua.

L'àrab escrit es manifesta principalment en dues formes: l'àrab clàssic i l'àrab estàndard modern (MSA). Els nombrosos dialectes regionals són predominantment orals i es fan servir ben poc en l'escriptura formal. No obstant això, en contextos informals, com ara a les xarxes socials o missatges personals, és habitual que les persones escriguin en els seus dialectes utilitzant l'alfabet àrab o, fins i tot, amb transliteracions a l'alfabet llatí.

L'àrab estàndard modern és la varietat recomanable per a una empresa que busqui traduir la seva documentació de producte per als mercats de llengua àrab. Triant l'àrab estàndard modern, generalment no cal fer adaptacions locals per a cada país.

Què són els idiomes sinistroversos?

Els idiomes que s'escriuen de dreta a esquerra s'anomenen sinistroversos. En anglès, se'ls coneix com right-to-left (RTL).

Alguns exemples de sistemes d'escriptura sinistroversos inclouen:

• L'escriptura àrab: utilitzada en idiomes com ara l'àrab, persa i urdu.
• L'alfabet hebreu: emprat en l'idioma hebreu.
• L'alfabet siríac: utilitzat en l'idioma siríac.

Aquests sistemes d'escriptura comencen al costat dret de la pàgina i avancen cap a l'esquerre.

Una teoria suggereix que aquest sentit d'escriptura es va originar a causa de les eines i suports utilitzats en l'antiguitat. Abans de la invenció del paper, les inscripcions es realitzaven tallant en pedra. Els artesans, majoritàriament destres, sostenien el cisell amb la mà esquerra i el martell amb la dreta, la qual cosa facilitava tallar de dreta a esquerra. Aquest mètode permetia una major precisió i comoditat en el gravat. A més, l'escriptura àrab té els seus orígens en sistemes d'escriptura antics com l'arameu i el fenici, que també s'escrivien de dreta a esquerra.

Imatge del teclat àrab amb QWERTY

Què cal tenir en compte a l'hora d'adaptar el vostre contingut a l'àrab?

Cal assenyalar que la direcció de l'escriptura condiciona el disseny general de la pàgina, tant en les publicacions impreses com en les digitals, de manera que, en les pàgines traduïdes des d'un idioma europeu cap a l'àrab, el disseny de la versió en àrab és una imatge especular de la versió original en l'idioma d'alfabet llatí.

Això afecta també la localització de programari, que exigeix reordenar els elements de la interfície del programa en un procés conegut com a “mirroring”. Per descomptat, condiciona també la maquetació de fullets, catàlegs o qualsevol altra publicació, el disseny de les quals s'ha d'adaptar en traduccions a idiomes RTL.

Cal tenir en compte que, encara que el flux general del text es dirigeixi de dreta a esquerra, en un text en àrab existeixen també fragments en què es manté la direcció d'esquerra a dreta pròpia dels idiomes de caràcters llatins. Per exemple, quan hi ha referències a números: si en una frase apareix “2025” aquests quatre caràcters fluiran d'esquerra a dreta. El mateix passa si s'hi inclou una paraula escrita en un idioma europeu. Per exemple, si s'hi esmenta el nom d'una empresa, ja que les empreses globals europees o americanes no acostumen a transliterar el seu nom en les traduccions a idiomes d'alfabet no llatí. Per això, els idiomes que en general són sinistroversos també es coneixen com BiDi o bidireccionals, ja que tot i ser essencialment “Right-to-Left” també inclouen aquestes seccions “Left-to-Right”.

Pàgina de Viquipèdia en espanyol i àrab. Vegeu la posició invertida dels seus elements.

Si us plantegeu fer arribar els vostres productes a l'ampli i emergent mercat de llengua àrab, és important comptar amb l'ajuda d'experts. Poseu-vos en contacte amb nosaltres i us atendrem amb molt de gust.